EL BRUNO I JO

La relació del Bruno amb les persones adultes a vegades és complicada ja que no es mostra gens receptiu quan ha de fer una cosa que no vol fer. Tant la vetlladora com amb la psicopedagoga el Bruno les veu com a persones que li diuen en tot moment el que ha de fer i com ho ha de fer. En canvi, el Bruno em veu a mi d'una manera diferent. A vegades considero que hem té com una amiga i no pas com una persona més que l'ensenya. Això a l'hora de passar les proves i de fer segons quines activitats ha estat bastant profitós. 

Aquesta setmana, el Bruno s'ha mostrar molt dispers i no tenia ganes de fer res del que li tocava. Quan jo arribava a l'aula, hem renyava, hem deia que hem posarien a la presó per arribar tard i jugava amb mi en tot moment i deixava de banda el que estava fent. Quan jo li deia prou ens posàvem a fer la feina i la feia molt bé i sense protestar. Aquest es un gran pas per a ell, ja que fins ara a les últimes hores del dia era gairebé impossible que treballes i s'enfadava per a tot. La relació que ha agafat amb mi és totalment diferent amb els altres professors i es mostra molt receptiu.