diumenge, 25 de maig del 2014

Conclusions finals

Durant aquestes segon període de pràctiques he estat molt ben acollida per tot el professorat i cal remarcar la confiança atorgada per tot el centre per poder formar part de totes les intervencions que s’han anat realitzant. En aquest segon període he tingut també una molt bona acollida per part de la psicopedagoga de l’EAP que m’ha ajudat molt en la part més encaminada a les proves i a les conclusions finals del meu pla de treball.  Així doncs, considero que és important tractar la informació amb molta delicadesa per tal de mantenir la ètica professional i respectar les històries personals dels alumnes. És per aquest motiu que no apareix en cap moment cap cognom del nen i la nena i que aquests noms ningú diu que siguin reals.

Respecte a la feina feta, moltes de les hores que he estat a la USEE ha estat com a persona de reforç ja que en un mateix moment un pot estar fent castellà, l’altre anglès i el nen amb Síndrome de Down enfadat i tirant coses. Així doncs, donar suport a la psicopedagoga ha continuat estan la meva principal funció ja que ho havia fet anteriorment en el Pràcticum I. Tot i aquest suport, val a dir que en aquesta part del pràcticum m’he centrat molt més amb el nen amb Síndrome de Down ja que el meu pla de treball anava molt encaminat a ell.

Pel que fa a la coordinació amb la psicopedagoga de l’EAP, ha estat una experiència molt favorable des del meu punt de vista, ja que he viscut les funcions més concretes de una psicopedagoga amb el cas de la Carla.

Pel que fa a els diferents fases proposades en el meu pla de treball, aquestes les he seguit al peu de la lletra però, això sí, modificant les dates inicials. Aquesta modificació ha estat deguda a les dificultats per aconseguir els materials per passar les proves necessàries, ja que la psicopedagoga de l’EAP treballa en molts centres i necessitava les proves. Al final, tot i que fora del termini proposat, he pogut complir els meus propòsits inicials i ajudar en les demandes que els diferents docents havien fet a la psicopedagoga i, de rebot, a mi. Així doncs, espero que la coordinació amb les meves propostes sigui útil d’ara en endavant. El fet de que en el moment de la coordinació tots els membres estiguessin d’acord en les meves propostes, m’ha ajudat a sentir-me satisfeta amb la meva feina. 

Hi ha un concepte nou que fent un treball d’una altra assignatura m’ha fet obrir els ulls. Aquest és que el Bruno tingues una possible DEPRESSIÓ. Tenint en consideració l’estat d’ànim i tot el context en general i tal i com ho he justificat en la meva ultima entrada, podria ser possible i hem plantejo de fer una coordinació extra amb l’equip docent.

Vull comentar també, que el fet d’haver anat fent aquest diari també ha ajudat a planificar-me millor les taques que havia d’anar fent i a plasmar tot el que m’anava passant pel cap en tot moment, durant tots aquests mesos. Realment el dia a dia com a psicopedagoga m’ha agradat i en un futur pròxim o llunya m’agradaria molt poder treballar d’això.  

Finalment, estic satisfeta de la feina realitzada en aquest primer Pràcticum II. Crec que aquest final de carrera amb aquest pràcticum ha estat el resum final d’un munt d’hores d’estudi i de fer treballs que ha estat reflectit en aquest treball.

Així doncs, dono per acabat aquest blog amb les bones sensacions que m’ha aportat la meva feina i amb l’esperança d’haver facilitat la seva feina a les meves companyes (tutora, auxiliar i psicopedagoga a fer més fàcil el seu dia a dia) en el dia a dia a l’aula.


Gràcies Pilar, Imma, Teresa, Magda i Rosa.

L'estat d'ànim del Bruno


En els darrers dies de pràcticum, havia d'entregar un treball de l'assignatura de Diagnòstic en Educació. Llegint-me el material de què disposa l'assignatura, vaig llegir un apartat que és referia a la depressió. Aquest apartat l'adjunto a continuació: 




Aquest apartat m'ha fet reflexionar molt en referència al cas del Bruno. El Bruno té un germà petit de 2 anys i segons les persones més pròximes al nen dins del centre escolar, podem afirmar que aquest naixement va fer que els seus pares (sobretot la mare) li traguessin moltes atencions i es despreocupes una mica d'ell. 

Mirant aquests aspectes de Weinberg, podem afirmar que el Bruno compleix molts dels símptomes, tant principals com secundaris. Val a dir que el Bruno dins del seu món és veu un nen feliç, però hi ha molts moments en que es mostra molt apagat i amb poques ganes de fer coses, altres en que treu la fúria que porta a dins i crida molt l'atenció, molts dies en que fa molt mala cara de no dormir (insomni), té molt poca adaptació al grup... 

Considero que aquest aspecte trobat amb anterioritat ha de ser tractat en una coordinació extra amb l'equip docent del Bruno. 

dimarts, 20 de maig del 2014

Fase 6: Coordinació Bruno


Aquesta última fase correspon a la coordinació amb els professionals que treballen amb l’alumne, és a dir, amb el tutor/professor, auxiliar, psicopedagoga de l’EAP i psicopedagoga de la USEE.
A partir de la coordinació, es presenta als professionals els resultats obtinguts en cada fase de les actuacions dirigides. Amb aquesta actuació, i després de posar en comú les informacions sobre els resultats, es consensuen tots aquells aspectes a treballar amb l’alumne com són: els objectius, la metodologia, els recursos... sobre el seu procés d’ensenyament i aprenentatge vers al llenguatge, i adaptat a les seves característiques i necessitats especifiques.
Es presenten els resultats als professionals sobre :
-         dictamen
-         informes escolars
-         informes serveis socials
-         plans de treball duts a terme anteriorment
-         observacions a l’alumne (aula i individual) a partir de diferents pautes (pauta d’observació d’hàbits i pauta d’observació a nivell de competències: infantil i cicle inicial/mitjà)
-         prova BAS 1

A partir dels resultats obtinguts podem observar que:
§       El Bruno mai utilitza el material que estan fent anar els seus companys sinó que utilitza altres materials adaptats completament al seu nivell (1r-2n de primària). En el cas de l’àrea d’educació física i de tutoria són les úniques que fa el mateix que els seus companys, la resta li és impossible seguir el ritme de la classe i sempre té els seus propis materials adaptats i està en el context de la USEE. Dins del context de la USEE, i a partir de les meves observacions, he arribat a la conclusió que el Bruno podria estar molt més endinsat. Estem parlant d’un context de 7 nens que tenen un nivell de cicle mitjà de primària. En aquest cas considero que el Bruno es podria incorporar molt més en el dia a dia a l’aula i fer-lo sentir imprescindible i així motiva’l a participar i a millorar la seva competència social. 
§       L’atenció i concentració de l’alumne és molt baixa, un petit estímul el fa perdre l’atenció, tot i això, se’l pot reconduir amb facilitat. Aquest es dona tant amb ajuda de l’adult en la elaboració de la tasca escolar que quan ha de realitzar algun joc més autònomament.
§       A nivell cognitiu, davant del grau de disminució que presenta, és elevat. Podem parlar d’un retard mental moderat. 
§       Pel que fa al nivell de competències d’infantil, el Bruno les assoleix gairebé totes de manera autònoma. Però, en canvi, les de cicle inicial ja n’hi ha moltes que no les assoleix, sobretot a nivell de competència comunicativa (ja que té dificultats en endinsar-se dins de grups tan petits com grans i també té moltes dificultats en comunicar-se de manera fluida amb tothom). Pel que fa a l’avaluació de l’àrea de llengua les seves dificultats van encaminades també a l’expressió. Finalment, i pel que fa a altres aspectes relacionats amb l’aprenentatge, podem dir que el Bruno no respon gens bé davant de les dificultats que se li plantegen quan està fent una tasca i respon impulsivament volent canviar de tasca. A més també se li han de repetir les consignes que es donen en grup a ell individualment.
§       El processament de la informació de l’alumne és lent. Necessita de més 5 segons i menys de 10, per poder processar la informació i donar resposta. 
§       Grau d’autonomia: davant de les necessitats i/o dificultats que presenta l’alumne, aquest necessita de l’adult per a la realització de la tasca escolar.
§       Treballar amb el Bruno activitats de la vida quotidiana com anar a la Biblioteca, anar a comprar, aconseguir els propòsits personals...
Propostes conjuntes:
Amb la coordinació amb el tutor de la USEE, psicopedagoga EAP i auxiliar del Bruno alumne ens centrem en:
·        Que el Bruno sigui capaç de realitzar algunes tasques escolars que se li demanen de manera més autònoma.
·        S’incorporarà en el PI del Bruno uns continguts i objectius prioritaris en totes les àrees referents a les habilitats socials
-         A l’arribar al mati i al marxar i entre canvi d’aules, aconseguir que el Bruno no s’esvaloti, no cridi, no corri... i tot això sense l’ajuda de l’adult.
-         Acostuma’l a esperar el torn de paraula i a fer servir un to de veu adequat en tots els contexts.
-         Evitar que faci sons guturals
-         Utilitzar la reflexió en els casos que el nen és mostra despectiu o amb poques ganes de fer la feina.
-         Utilitzar el racó del relax en el dia a dia a l’aula.
-         Acostuma’l a no tocar les coses dels altres
-         Mantenir la distància social, no donar petons ni abraçades als companys i professors.
-         No saludar de manera innecessària i actuar en funció del que facin els seus companys, sense cridar l’atenció.
-         Guardar silenci, no fer gesticulacions i no cridar en qualsevol moment del dia.
-         Demanar ajuda de manera adequada i saber donar les gràcies.
-         Acostumar-lo a seguir graelles de valoració amb els colors vermell i verd per valorar el seu comportament diari.
-         Endinsar-lo en el dia a dia a l’aula de la USEE. Fer-lo més participatiu de les coses i no deixar que ell sol s’aïlli de tot. 


·        El Bruno ha de ser capaç de defensar-se en el seu dia a dia fora de l’aula, en la vida quotidiana. Per tant es treballaran diferents aspectes perquè el Bruno no només sigui autònom a l’institut sinó també fora d’aquest. 

divendres, 16 de maig del 2014

Fase 2 i 3: Proves passades a la Carla i coordinació

La Carla és una alumna Boliviana que va arribar a meitat del curs passat. En aquell moment va entrar a l’aula d’acollida com la majoria de nens nouvinguts. Entre el curs passat i el que porta d’aquest curs, la tutora de la aula d’acollida ha vist que el nivell de la Carla no és bo i que té moltes dificultats de comprensió lectora i a l’hora de fer matemàtiques no té assolits els conceptes bàsics. Així doncs, va fer demanda a la psicopedagoga de l’EAP perquè se la mires i en aquest moment és on entro jo.

A la Carla durant aquest període de pràctiques li he passat diferents proves:

-         Prova de comprensió lectora de 5è de Primària: Aquesta prova passada en CASTELLÀ, era una prova per veure el que deia la tutora de l’aula d’acollida sobre els problemes de comprensió lectora. La Carla va treure un 2/10.
-         Prova de mecànica lectora: Aquest apartat els resultats de les proves van sortir bé. La Carla va obtenir bons resultats.
-         Figura de Rei: Aquesta prova de memòria perceptiva, còpia i memòria visual també va sortir bé. La Carla va obtenir bons resultats.
-         WISC-IV: Pel que fa a aquesta escala d’intel·ligència, la Carla va obtenir un coeficient intel·lectual de 67/100. Aquest coeficient intel·lectual està per sota de la mitjana i li dona el resultat de que té un retard mental lleuger.

En vista dels resultats obtinguts, en la fase 3 de coordinació, és va arribar a la conclusió que la Carla és podia incorporar a la USEE fent-li una adaptació de continguts de 4rt de Primària. També es va remarcar en aquesta sessió que s’havien de treballar molt els hàbits d’higiene personal ja que la Carla acostuma a anar molt bruta i deixada i a vedades desprèn mala olor.  

A continuació us poso els resultats del WISC-IV de la Carla: 


divendres, 9 de maig del 2014

Resultats proves BAS 1 al Bruno

Avui he passat el test  (BAS 1: veure informació en l'entrada anterior) a la auxiliar i a la professora del Bruno.   
Una vegada passat el test he extret i calculat els percentils i els resultats han estat els següents: 

- ESCALA D’ASPECTES FACILITADORS (com més alt el percentil millor):

- Lideratge (Li): Aquest apartat detecta aspectes de lideratge en una connotació positiva, adaptada y aglutinant. Una puntuació alta ens indicaria popularitat, iniciativa, confiança en un mateix.  En el cas del Bruno, és totalment el contrari, ja que li surt un percentil de 11/100. Això és un percentatge molt baix i per tant ens be a dir que no s’organitza amb els companys, no aporta noves idees, sempre vol tenir la raó, no confia en ell mateix...

-   Jovialitat (Jv): Aquest apartat mesura l’extraversió en les seves connotacions de sociabilitat i bon estat d’ànim. Les relacions socials s’agafen pel costat fàcil i alegre de la vida per a arribar a una bona integració. En el cas del Bruno, els resultats en aquest apartat són de 60/100. Així doncs, els resultats no són dolents en aquest aspecte. Ell respecta molt els seus companys i fa amistat fàcilment amb ells però poques vegades juga i viu el dia a dia amb ells. Mirant els resultats també podem veure que el Bruno és feliç en el seu dia a dia, tot i que els dies que té més problemes a nivell social i d’actitud és mostra molt més infeliç i com atabalat.

- Sensibilitat social (Ss): Aquest avalua el grau de consideració i preocupació cap a les altres persones, sobretot cap aquells que tenen problemes i són rebutjats. Els resultats d’aquest apartat són molt baixos ja que estem parlant de 10/100. El Bruno té respecte pels seus companys i mostra interès per ells però a la vegada s’aïlla en el seu propi mon i no mostra gaire interès pels altres. Així doncs, quan un company necessita ajuda o està exclòs del grup crec que ell no arriba a ser conscient del problema perquè ell es el primer que s’aïlla i no li sembla un problema.

- Respecte-autocontrol (Ra): Aquest apartat ens dona informació sobre el seguiment de les normes i regles socials que faciliten la convivència. És valora la responsabilitat i l’autocrítica en les relacions interpersonals. Els resultats del Bruno en aquest apartat són de 81/100. Així doncs, podem dir que en aquest apartat la valoració del Bruno és bastant bona. Tot i que és bastant tossut i vol fer moltes vegades el que ell diu sempre es mostra respectuós amb els altres i segueix les normes socials. 

-ESCALA D’ASPECTES PERTORBADORS/INHIBIDORS (com més baix el percentil millor)

- Agressivitat-tossuderia (At): Detecta varis aspectes de la conducta impositiva, pertorbadora i a vegades antisocial. El seu núcli personal està en la resistència a les normes, la indisciplina i la agressivitat verbal o física. En aquest apartat el Bruno ha obtingut uns resultats de 73/100. Aquest percentatge és elevat ja que com hem dit anteriorment, el Bruno és molt tossut i sempre va a la seva, facin el que facin els altres. A més quan està creuat insulta als seus companys i els tracta despectivament. També planta cara a l’adult i adopta una postura desafiant.

- Apatia-retraïment (Ar): Aprecia el retraïment social, la introversió i en alguns casos l’aïllament. També hi ha altres factors importants en aquest apartat com són la falta d’energia i iniciativa (apatia), la malaptesa i en alguns casos la depressió. El Bruno obté els resultats de 75/100. En aquest cas el percentatge també es elevat i això ens indica que també té problemàtica en aquest aspecte. Se l’ha d’obligar a incorporar-se a un grup per a fer qualsevol activitat ja que té la costum d’estar sol, en el seu món, i li costa compartir el dia a dia amb la resta de les persones que l’envolten. El seu únic referent i amic és la seva vetlladora i jo, ja que amb mi es mostrava molt obert i amb moltes ganes de fer diferents activitats.

- Ansietat-timidesa (An): Valora varis aspectes relacionats amb l’ansietat (por, nerviosisme) i relacionats amb la timidesa (vergonya, reticència) en les relacions socials. En aquest aspecte el Bruno també obté un percentil elevat, 80/100. Ell juga la majoria de vegades sol i es retreu quan es tracta de fer activitats en grup. Els altres (professors o els propis companys) sempre l’han d’obligar perquè s’integri al grup i moltes vegades s’està ell sol assentat en una cadira, com abatut, una llarga estona. Mostra molta por als nous canvis o noves activitats.

- ESCALA CRITERIAL-SOCIAL (Cs): Aquesta escala ofereix una visió global del grau d’adaptació social del Bruno. En aquest ultim apartat més global, el Bruno obté un percentil de 42/100. Per tant, podem dir que el grua de socialització del Bruno és bastant preocupant i que en l’ultima fase de coordinació s’haurà de tenir molt en consideració.





dimarts, 6 de maig del 2014

Proves per passar a Bruno i la Carla


La setmana passada, la psicopedagoga de l'EAP, m'ha fer arribar les dues proves que he de passar al Bruno i a la Carla, el BAS 1 i 2 i el WISC-IV respectivament. El fet de no tenir les proves fins aquesta setmana perquè els estaven utilitzant en un altre centre m'ha fet endarrerir el meu pla de treball. Aquest cap de setmana ha estat molt intens ja que la dedicació a la lectura de les instruccions de com s'apliquen aquests dos test ha estat més extensa i dificultosa del que m'esperava. 
A continuació us poso una breu descripció de cada un d'ells. 

Pel que fa al BAS 1 i 2 a continuació us poso una graella amb l'explicació d'aquesta prova: 

Bateria de Socialització (per a pares i professors)
(BAS 1-2) – 2001, 1989
Autor/a
F. Silva Moreno y Mª C. Martorell Pallás.
Administració
Individual o col·lectiva
Duració
Aproximadament 20 minuts
Aplicació
Nens/es y adolescents de 6 a 15 anys
Descripció
Aquest instrument es va el·laborar per detectar diversos aspectes de la conducta social dels alumnes. A partir de la seva aplicació s’obté un perfil de socialització amb quatre escales d’aspectes facilitadors (liderat, jovialitat, sensibilitat social i respecte-autocontrol) i tres escales d’aspectes pertorbadors (agressivitat-tossuderia, apatia-retraïment i ansietat-timideza). També s’obté una apreciació global del grau d’adaptació social. Avalua la socialització dels nens/nenes i adolescents en l’ambit escolar i extraescolar. Pot ser complimentada per professors/es (BAS-1) o pares i mares (BAS-2)
Components
- Manual.
- 4 Plantilles de correcció.
- Quadern per al professorat.
- Quadern per pares.
- Full de respostes

Pel que fa al WISC-IV, crec que és un material molt conegut en el món de la psicopedagogia i que a hores d'ara totes ho gairebé n'hauríem d'haver sentit a parlar. Tot i això, a continuació posaré un esquema que ens aclarirà els conceptes que aprofundim. 


http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/interpretaciondelwisciv/ 

dilluns, 5 de maig del 2014

Autoavaluació

Ja estem a la meitat de les pràctiques i doncs ens toca autoavaluar-nos. 

COMPETÈNCIA


1. Capacitat  per cercar , tot utilitzant fonts rigoroses, la informació teòrica i legislativa pròpia d’un àmbit concret d’intervenció psicopedagògica,  per analitzar-la i per relacionar els conceptes que se n’extreuen amb les característiques concretes del context de treball.

AVALUACIÓ 

En gairebé totes les meves intervencions s'estableix una relació entre la informació trobada i el context en el qual estic intervenint (USEE). Les fonts utilitzades són rigoroses ja que totes provenen de llibres, pagines webs, articles de premsa... totalment fiables. Finalment, considero que la informació que he anat explicant és bastant rellevant perquè es vegi reflectit el meu dia a dia a l'aula. 

COMPETÈNCIA 

2. Capacitat per elaborar i sintetitzar informació especialitzada (els fenòmens estudiats, les accions que se’n deriven, etc.), de forma clara i coherent, tot utilitzant els instruments específics habituals de l’àmbit professional, com ara informes i d’altres documents escrits.

AVALUACIÓ

Considero que a la hora d'elaborar i sintetitzar la informació sóc bastant precisa, arribant a vegades a un extrem, ja que no m'agrada estendrem sense motiu. 

COMPETÈNCIA 

3. Capacitat per a analitzar i descriure les realitat complexes i els aspectes clau de l’activitat psicopedagògica que duu a terme una determinada institució en un àmbit d’intervenció, tot integrant els coneixements assolits en les assignatures cursades al llarg del programa.

AVALUACIÓ

La descripció de les activitats en el blog és bastant general ja que està tota la informació més encarada a les reflexions personals i no pas a la informació que se n'extreu de cada apartat, ja que això ja ho farem en la pac 3. 

COMPETÈNCIA

4. Capacitat per analitzar en profunditat  una intervenció psicopedagògica concreta (habitualment portada a terme pel tutor del centre), no des d’una perspectiva individual sinó aplicant un model d’anàlisi que afavoreixi la construcció del context a partir de la col·laboració amb altres persones i professionals.

AVALUACIÓ

En aquest aspecte considero que he de millorar ja que no només es tracta de les meves reflexions sinó que aquestes han d'estar fomentades teòricament. 

COMPETÈNCIA

5. Capacitat per a adoptar  un comportament ètic amb  les persones, les institucions i la pràctica professional, tant pel que fa als  plantejaments teòrics com a la pràctica psicopedagògica, tot respectant i aplicant els principis  i les normes deontològiques de la professió. 

AVALUACIÓ

Crec que intento resoldre coherentment els conceptes i dubtes que hem van sorgint en el transcurs de les pràctiques. 

COMPETÈNCIA

6. Capacitat per a elaborar, implementar i avaluar projectes d’intervenció psicopedagògica que s’adeqüin a les necessitats i les característiques específiques del col·lectiu o les persones sobre les  quals ha de recaure la intervenció proposada.

AVALUACIÓ

El meu projecte d'intervenció considero que està bé i que l'he fonamentat correctament. He fet una descripció detallada dels dos casos i considerant els dos puc dir que treballo dues vessants totalment diferents de la feina d'una psicopedagoga, ja que en un cas faig d'orientadora i diagnostico un pronòstic i, en canvi, en l'altre cas vist el dia a dia de la persona afectada. Considero que la meva avaluació ha estat totalment fonamentada a partir de les dificultats que el context em proposava i per tant també és sistemàtica (va canviant segons el context).