Conclusions finals

Durant aquestes segon període de pràctiques he estat molt ben acollida per tot el professorat i cal remarcar la confiança atorgada per tot el centre per poder formar part de totes les intervencions que s’han anat realitzant. En aquest segon període he tingut també una molt bona acollida per part de la psicopedagoga de l’EAP que m’ha ajudat molt en la part més encaminada a les proves i a les conclusions finals del meu pla de treball.  Així doncs, considero que és important tractar la informació amb molta delicadesa per tal de mantenir la ètica professional i respectar les històries personals dels alumnes. És per aquest motiu que no apareix en cap moment cap cognom del nen i la nena i que aquests noms ningú diu que siguin reals.

Respecte a la feina feta, moltes de les hores que he estat a la USEE ha estat com a persona de reforç ja que en un mateix moment un pot estar fent castellà, l’altre anglès i el nen amb Síndrome de Down enfadat i tirant coses. Així doncs, donar suport a la psicopedagoga ha continuat estan la meva principal funció ja que ho havia fet anteriorment en el Pràcticum I. Tot i aquest suport, val a dir que en aquesta part del pràcticum m’he centrat molt més amb el nen amb Síndrome de Down ja que el meu pla de treball anava molt encaminat a ell.

Pel que fa a la coordinació amb la psicopedagoga de l’EAP, ha estat una experiència molt favorable des del meu punt de vista, ja que he viscut les funcions més concretes de una psicopedagoga amb el cas de la Carla.

Pel que fa a els diferents fases proposades en el meu pla de treball, aquestes les he seguit al peu de la lletra però, això sí, modificant les dates inicials. Aquesta modificació ha estat deguda a les dificultats per aconseguir els materials per passar les proves necessàries, ja que la psicopedagoga de l’EAP treballa en molts centres i necessitava les proves. Al final, tot i que fora del termini proposat, he pogut complir els meus propòsits inicials i ajudar en les demandes que els diferents docents havien fet a la psicopedagoga i, de rebot, a mi. Així doncs, espero que la coordinació amb les meves propostes sigui útil d’ara en endavant. El fet de que en el moment de la coordinació tots els membres estiguessin d’acord en les meves propostes, m’ha ajudat a sentir-me satisfeta amb la meva feina. 

Hi ha un concepte nou que fent un treball d’una altra assignatura m’ha fet obrir els ulls. Aquest és que el Bruno tingues una possible DEPRESSIÓ. Tenint en consideració l’estat d’ànim i tot el context en general i tal i com ho he justificat en la meva ultima entrada, podria ser possible i hem plantejo de fer una coordinació extra amb l’equip docent.

Vull comentar també, que el fet d’haver anat fent aquest diari també ha ajudat a planificar-me millor les taques que havia d’anar fent i a plasmar tot el que m’anava passant pel cap en tot moment, durant tots aquests mesos. Realment el dia a dia com a psicopedagoga m’ha agradat i en un futur pròxim o llunya m’agradaria molt poder treballar d’això.  

Finalment, estic satisfeta de la feina realitzada en aquest primer Pràcticum II. Crec que aquest final de carrera amb aquest pràcticum ha estat el resum final d’un munt d’hores d’estudi i de fer treballs que ha estat reflectit en aquest treball.

Així doncs, dono per acabat aquest blog amb les bones sensacions que m’ha aportat la meva feina i amb l’esperança d’haver facilitat la seva feina a les meves companyes (tutora, auxiliar i psicopedagoga a fer més fàcil el seu dia a dia) en el dia a dia a l’aula.

Gràcies Pilar, Imma, Teresa, Magda i Rosa.