diumenge, 25 de maig del 2014

Conclusions finals

Durant aquestes segon període de pràctiques he estat molt ben acollida per tot el professorat i cal remarcar la confiança atorgada per tot el centre per poder formar part de totes les intervencions que s’han anat realitzant. En aquest segon període he tingut també una molt bona acollida per part de la psicopedagoga de l’EAP que m’ha ajudat molt en la part més encaminada a les proves i a les conclusions finals del meu pla de treball.  Així doncs, considero que és important tractar la informació amb molta delicadesa per tal de mantenir la ètica professional i respectar les històries personals dels alumnes. És per aquest motiu que no apareix en cap moment cap cognom del nen i la nena i que aquests noms ningú diu que siguin reals.

Respecte a la feina feta, moltes de les hores que he estat a la USEE ha estat com a persona de reforç ja que en un mateix moment un pot estar fent castellà, l’altre anglès i el nen amb Síndrome de Down enfadat i tirant coses. Així doncs, donar suport a la psicopedagoga ha continuat estan la meva principal funció ja que ho havia fet anteriorment en el Pràcticum I. Tot i aquest suport, val a dir que en aquesta part del pràcticum m’he centrat molt més amb el nen amb Síndrome de Down ja que el meu pla de treball anava molt encaminat a ell.

Pel que fa a la coordinació amb la psicopedagoga de l’EAP, ha estat una experiència molt favorable des del meu punt de vista, ja que he viscut les funcions més concretes de una psicopedagoga amb el cas de la Carla.

Pel que fa a els diferents fases proposades en el meu pla de treball, aquestes les he seguit al peu de la lletra però, això sí, modificant les dates inicials. Aquesta modificació ha estat deguda a les dificultats per aconseguir els materials per passar les proves necessàries, ja que la psicopedagoga de l’EAP treballa en molts centres i necessitava les proves. Al final, tot i que fora del termini proposat, he pogut complir els meus propòsits inicials i ajudar en les demandes que els diferents docents havien fet a la psicopedagoga i, de rebot, a mi. Així doncs, espero que la coordinació amb les meves propostes sigui útil d’ara en endavant. El fet de que en el moment de la coordinació tots els membres estiguessin d’acord en les meves propostes, m’ha ajudat a sentir-me satisfeta amb la meva feina. 

Hi ha un concepte nou que fent un treball d’una altra assignatura m’ha fet obrir els ulls. Aquest és que el Bruno tingues una possible DEPRESSIÓ. Tenint en consideració l’estat d’ànim i tot el context en general i tal i com ho he justificat en la meva ultima entrada, podria ser possible i hem plantejo de fer una coordinació extra amb l’equip docent.

Vull comentar també, que el fet d’haver anat fent aquest diari també ha ajudat a planificar-me millor les taques que havia d’anar fent i a plasmar tot el que m’anava passant pel cap en tot moment, durant tots aquests mesos. Realment el dia a dia com a psicopedagoga m’ha agradat i en un futur pròxim o llunya m’agradaria molt poder treballar d’això.  

Finalment, estic satisfeta de la feina realitzada en aquest primer Pràcticum II. Crec que aquest final de carrera amb aquest pràcticum ha estat el resum final d’un munt d’hores d’estudi i de fer treballs que ha estat reflectit en aquest treball.

Així doncs, dono per acabat aquest blog amb les bones sensacions que m’ha aportat la meva feina i amb l’esperança d’haver facilitat la seva feina a les meves companyes (tutora, auxiliar i psicopedagoga a fer més fàcil el seu dia a dia) en el dia a dia a l’aula.


Gràcies Pilar, Imma, Teresa, Magda i Rosa.

L'estat d'ànim del Bruno


En els darrers dies de pràcticum, havia d'entregar un treball de l'assignatura de Diagnòstic en Educació. Llegint-me el material de què disposa l'assignatura, vaig llegir un apartat que és referia a la depressió. Aquest apartat l'adjunto a continuació: 




Aquest apartat m'ha fet reflexionar molt en referència al cas del Bruno. El Bruno té un germà petit de 2 anys i segons les persones més pròximes al nen dins del centre escolar, podem afirmar que aquest naixement va fer que els seus pares (sobretot la mare) li traguessin moltes atencions i es despreocupes una mica d'ell. 

Mirant aquests aspectes de Weinberg, podem afirmar que el Bruno compleix molts dels símptomes, tant principals com secundaris. Val a dir que el Bruno dins del seu món és veu un nen feliç, però hi ha molts moments en que es mostra molt apagat i amb poques ganes de fer coses, altres en que treu la fúria que porta a dins i crida molt l'atenció, molts dies en que fa molt mala cara de no dormir (insomni), té molt poca adaptació al grup... 

Considero que aquest aspecte trobat amb anterioritat ha de ser tractat en una coordinació extra amb l'equip docent del Bruno. 

dimarts, 20 de maig del 2014

Fase 6: Coordinació Bruno


Aquesta última fase correspon a la coordinació amb els professionals que treballen amb l’alumne, és a dir, amb el tutor/professor, auxiliar, psicopedagoga de l’EAP i psicopedagoga de la USEE.
A partir de la coordinació, es presenta als professionals els resultats obtinguts en cada fase de les actuacions dirigides. Amb aquesta actuació, i després de posar en comú les informacions sobre els resultats, es consensuen tots aquells aspectes a treballar amb l’alumne com són: els objectius, la metodologia, els recursos... sobre el seu procés d’ensenyament i aprenentatge vers al llenguatge, i adaptat a les seves característiques i necessitats especifiques.
Es presenten els resultats als professionals sobre :
-         dictamen
-         informes escolars
-         informes serveis socials
-         plans de treball duts a terme anteriorment
-         observacions a l’alumne (aula i individual) a partir de diferents pautes (pauta d’observació d’hàbits i pauta d’observació a nivell de competències: infantil i cicle inicial/mitjà)
-         prova BAS 1

A partir dels resultats obtinguts podem observar que:
§       El Bruno mai utilitza el material que estan fent anar els seus companys sinó que utilitza altres materials adaptats completament al seu nivell (1r-2n de primària). En el cas de l’àrea d’educació física i de tutoria són les úniques que fa el mateix que els seus companys, la resta li és impossible seguir el ritme de la classe i sempre té els seus propis materials adaptats i està en el context de la USEE. Dins del context de la USEE, i a partir de les meves observacions, he arribat a la conclusió que el Bruno podria estar molt més endinsat. Estem parlant d’un context de 7 nens que tenen un nivell de cicle mitjà de primària. En aquest cas considero que el Bruno es podria incorporar molt més en el dia a dia a l’aula i fer-lo sentir imprescindible i així motiva’l a participar i a millorar la seva competència social. 
§       L’atenció i concentració de l’alumne és molt baixa, un petit estímul el fa perdre l’atenció, tot i això, se’l pot reconduir amb facilitat. Aquest es dona tant amb ajuda de l’adult en la elaboració de la tasca escolar que quan ha de realitzar algun joc més autònomament.
§       A nivell cognitiu, davant del grau de disminució que presenta, és elevat. Podem parlar d’un retard mental moderat. 
§       Pel que fa al nivell de competències d’infantil, el Bruno les assoleix gairebé totes de manera autònoma. Però, en canvi, les de cicle inicial ja n’hi ha moltes que no les assoleix, sobretot a nivell de competència comunicativa (ja que té dificultats en endinsar-se dins de grups tan petits com grans i també té moltes dificultats en comunicar-se de manera fluida amb tothom). Pel que fa a l’avaluació de l’àrea de llengua les seves dificultats van encaminades també a l’expressió. Finalment, i pel que fa a altres aspectes relacionats amb l’aprenentatge, podem dir que el Bruno no respon gens bé davant de les dificultats que se li plantegen quan està fent una tasca i respon impulsivament volent canviar de tasca. A més també se li han de repetir les consignes que es donen en grup a ell individualment.
§       El processament de la informació de l’alumne és lent. Necessita de més 5 segons i menys de 10, per poder processar la informació i donar resposta. 
§       Grau d’autonomia: davant de les necessitats i/o dificultats que presenta l’alumne, aquest necessita de l’adult per a la realització de la tasca escolar.
§       Treballar amb el Bruno activitats de la vida quotidiana com anar a la Biblioteca, anar a comprar, aconseguir els propòsits personals...
Propostes conjuntes:
Amb la coordinació amb el tutor de la USEE, psicopedagoga EAP i auxiliar del Bruno alumne ens centrem en:
·        Que el Bruno sigui capaç de realitzar algunes tasques escolars que se li demanen de manera més autònoma.
·        S’incorporarà en el PI del Bruno uns continguts i objectius prioritaris en totes les àrees referents a les habilitats socials
-         A l’arribar al mati i al marxar i entre canvi d’aules, aconseguir que el Bruno no s’esvaloti, no cridi, no corri... i tot això sense l’ajuda de l’adult.
-         Acostuma’l a esperar el torn de paraula i a fer servir un to de veu adequat en tots els contexts.
-         Evitar que faci sons guturals
-         Utilitzar la reflexió en els casos que el nen és mostra despectiu o amb poques ganes de fer la feina.
-         Utilitzar el racó del relax en el dia a dia a l’aula.
-         Acostuma’l a no tocar les coses dels altres
-         Mantenir la distància social, no donar petons ni abraçades als companys i professors.
-         No saludar de manera innecessària i actuar en funció del que facin els seus companys, sense cridar l’atenció.
-         Guardar silenci, no fer gesticulacions i no cridar en qualsevol moment del dia.
-         Demanar ajuda de manera adequada i saber donar les gràcies.
-         Acostumar-lo a seguir graelles de valoració amb els colors vermell i verd per valorar el seu comportament diari.
-         Endinsar-lo en el dia a dia a l’aula de la USEE. Fer-lo més participatiu de les coses i no deixar que ell sol s’aïlli de tot. 


·        El Bruno ha de ser capaç de defensar-se en el seu dia a dia fora de l’aula, en la vida quotidiana. Per tant es treballaran diferents aspectes perquè el Bruno no només sigui autònom a l’institut sinó també fora d’aquest. 

divendres, 16 de maig del 2014

Fase 2 i 3: Proves passades a la Carla i coordinació

La Carla és una alumna Boliviana que va arribar a meitat del curs passat. En aquell moment va entrar a l’aula d’acollida com la majoria de nens nouvinguts. Entre el curs passat i el que porta d’aquest curs, la tutora de la aula d’acollida ha vist que el nivell de la Carla no és bo i que té moltes dificultats de comprensió lectora i a l’hora de fer matemàtiques no té assolits els conceptes bàsics. Així doncs, va fer demanda a la psicopedagoga de l’EAP perquè se la mires i en aquest moment és on entro jo.

A la Carla durant aquest període de pràctiques li he passat diferents proves:

-         Prova de comprensió lectora de 5è de Primària: Aquesta prova passada en CASTELLÀ, era una prova per veure el que deia la tutora de l’aula d’acollida sobre els problemes de comprensió lectora. La Carla va treure un 2/10.
-         Prova de mecànica lectora: Aquest apartat els resultats de les proves van sortir bé. La Carla va obtenir bons resultats.
-         Figura de Rei: Aquesta prova de memòria perceptiva, còpia i memòria visual també va sortir bé. La Carla va obtenir bons resultats.
-         WISC-IV: Pel que fa a aquesta escala d’intel·ligència, la Carla va obtenir un coeficient intel·lectual de 67/100. Aquest coeficient intel·lectual està per sota de la mitjana i li dona el resultat de que té un retard mental lleuger.

En vista dels resultats obtinguts, en la fase 3 de coordinació, és va arribar a la conclusió que la Carla és podia incorporar a la USEE fent-li una adaptació de continguts de 4rt de Primària. També es va remarcar en aquesta sessió que s’havien de treballar molt els hàbits d’higiene personal ja que la Carla acostuma a anar molt bruta i deixada i a vedades desprèn mala olor.  

A continuació us poso els resultats del WISC-IV de la Carla: 


divendres, 9 de maig del 2014

Resultats proves BAS 1 al Bruno

Avui he passat el test  (BAS 1: veure informació en l'entrada anterior) a la auxiliar i a la professora del Bruno.   
Una vegada passat el test he extret i calculat els percentils i els resultats han estat els següents: 

- ESCALA D’ASPECTES FACILITADORS (com més alt el percentil millor):

- Lideratge (Li): Aquest apartat detecta aspectes de lideratge en una connotació positiva, adaptada y aglutinant. Una puntuació alta ens indicaria popularitat, iniciativa, confiança en un mateix.  En el cas del Bruno, és totalment el contrari, ja que li surt un percentil de 11/100. Això és un percentatge molt baix i per tant ens be a dir que no s’organitza amb els companys, no aporta noves idees, sempre vol tenir la raó, no confia en ell mateix...

-   Jovialitat (Jv): Aquest apartat mesura l’extraversió en les seves connotacions de sociabilitat i bon estat d’ànim. Les relacions socials s’agafen pel costat fàcil i alegre de la vida per a arribar a una bona integració. En el cas del Bruno, els resultats en aquest apartat són de 60/100. Així doncs, els resultats no són dolents en aquest aspecte. Ell respecta molt els seus companys i fa amistat fàcilment amb ells però poques vegades juga i viu el dia a dia amb ells. Mirant els resultats també podem veure que el Bruno és feliç en el seu dia a dia, tot i que els dies que té més problemes a nivell social i d’actitud és mostra molt més infeliç i com atabalat.

- Sensibilitat social (Ss): Aquest avalua el grau de consideració i preocupació cap a les altres persones, sobretot cap aquells que tenen problemes i són rebutjats. Els resultats d’aquest apartat són molt baixos ja que estem parlant de 10/100. El Bruno té respecte pels seus companys i mostra interès per ells però a la vegada s’aïlla en el seu propi mon i no mostra gaire interès pels altres. Així doncs, quan un company necessita ajuda o està exclòs del grup crec que ell no arriba a ser conscient del problema perquè ell es el primer que s’aïlla i no li sembla un problema.

- Respecte-autocontrol (Ra): Aquest apartat ens dona informació sobre el seguiment de les normes i regles socials que faciliten la convivència. És valora la responsabilitat i l’autocrítica en les relacions interpersonals. Els resultats del Bruno en aquest apartat són de 81/100. Així doncs, podem dir que en aquest apartat la valoració del Bruno és bastant bona. Tot i que és bastant tossut i vol fer moltes vegades el que ell diu sempre es mostra respectuós amb els altres i segueix les normes socials. 

-ESCALA D’ASPECTES PERTORBADORS/INHIBIDORS (com més baix el percentil millor)

- Agressivitat-tossuderia (At): Detecta varis aspectes de la conducta impositiva, pertorbadora i a vegades antisocial. El seu núcli personal està en la resistència a les normes, la indisciplina i la agressivitat verbal o física. En aquest apartat el Bruno ha obtingut uns resultats de 73/100. Aquest percentatge és elevat ja que com hem dit anteriorment, el Bruno és molt tossut i sempre va a la seva, facin el que facin els altres. A més quan està creuat insulta als seus companys i els tracta despectivament. També planta cara a l’adult i adopta una postura desafiant.

- Apatia-retraïment (Ar): Aprecia el retraïment social, la introversió i en alguns casos l’aïllament. També hi ha altres factors importants en aquest apartat com són la falta d’energia i iniciativa (apatia), la malaptesa i en alguns casos la depressió. El Bruno obté els resultats de 75/100. En aquest cas el percentatge també es elevat i això ens indica que també té problemàtica en aquest aspecte. Se l’ha d’obligar a incorporar-se a un grup per a fer qualsevol activitat ja que té la costum d’estar sol, en el seu món, i li costa compartir el dia a dia amb la resta de les persones que l’envolten. El seu únic referent i amic és la seva vetlladora i jo, ja que amb mi es mostrava molt obert i amb moltes ganes de fer diferents activitats.

- Ansietat-timidesa (An): Valora varis aspectes relacionats amb l’ansietat (por, nerviosisme) i relacionats amb la timidesa (vergonya, reticència) en les relacions socials. En aquest aspecte el Bruno també obté un percentil elevat, 80/100. Ell juga la majoria de vegades sol i es retreu quan es tracta de fer activitats en grup. Els altres (professors o els propis companys) sempre l’han d’obligar perquè s’integri al grup i moltes vegades s’està ell sol assentat en una cadira, com abatut, una llarga estona. Mostra molta por als nous canvis o noves activitats.

- ESCALA CRITERIAL-SOCIAL (Cs): Aquesta escala ofereix una visió global del grau d’adaptació social del Bruno. En aquest ultim apartat més global, el Bruno obté un percentil de 42/100. Per tant, podem dir que el grua de socialització del Bruno és bastant preocupant i que en l’ultima fase de coordinació s’haurà de tenir molt en consideració.





dimarts, 6 de maig del 2014

Proves per passar a Bruno i la Carla


La setmana passada, la psicopedagoga de l'EAP, m'ha fer arribar les dues proves que he de passar al Bruno i a la Carla, el BAS 1 i 2 i el WISC-IV respectivament. El fet de no tenir les proves fins aquesta setmana perquè els estaven utilitzant en un altre centre m'ha fet endarrerir el meu pla de treball. Aquest cap de setmana ha estat molt intens ja que la dedicació a la lectura de les instruccions de com s'apliquen aquests dos test ha estat més extensa i dificultosa del que m'esperava. 
A continuació us poso una breu descripció de cada un d'ells. 

Pel que fa al BAS 1 i 2 a continuació us poso una graella amb l'explicació d'aquesta prova: 

Bateria de Socialització (per a pares i professors)
(BAS 1-2) – 2001, 1989
Autor/a
F. Silva Moreno y Mª C. Martorell Pallás.
Administració
Individual o col·lectiva
Duració
Aproximadament 20 minuts
Aplicació
Nens/es y adolescents de 6 a 15 anys
Descripció
Aquest instrument es va el·laborar per detectar diversos aspectes de la conducta social dels alumnes. A partir de la seva aplicació s’obté un perfil de socialització amb quatre escales d’aspectes facilitadors (liderat, jovialitat, sensibilitat social i respecte-autocontrol) i tres escales d’aspectes pertorbadors (agressivitat-tossuderia, apatia-retraïment i ansietat-timideza). També s’obté una apreciació global del grau d’adaptació social. Avalua la socialització dels nens/nenes i adolescents en l’ambit escolar i extraescolar. Pot ser complimentada per professors/es (BAS-1) o pares i mares (BAS-2)
Components
- Manual.
- 4 Plantilles de correcció.
- Quadern per al professorat.
- Quadern per pares.
- Full de respostes

Pel que fa al WISC-IV, crec que és un material molt conegut en el món de la psicopedagogia i que a hores d'ara totes ho gairebé n'hauríem d'haver sentit a parlar. Tot i això, a continuació posaré un esquema que ens aclarirà els conceptes que aprofundim. 


http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/instrumentosdeevaluacion/interpretaciondelwisciv/ 

dilluns, 5 de maig del 2014

Autoavaluació

Ja estem a la meitat de les pràctiques i doncs ens toca autoavaluar-nos. 

COMPETÈNCIA


1. Capacitat  per cercar , tot utilitzant fonts rigoroses, la informació teòrica i legislativa pròpia d’un àmbit concret d’intervenció psicopedagògica,  per analitzar-la i per relacionar els conceptes que se n’extreuen amb les característiques concretes del context de treball.

AVALUACIÓ 

En gairebé totes les meves intervencions s'estableix una relació entre la informació trobada i el context en el qual estic intervenint (USEE). Les fonts utilitzades són rigoroses ja que totes provenen de llibres, pagines webs, articles de premsa... totalment fiables. Finalment, considero que la informació que he anat explicant és bastant rellevant perquè es vegi reflectit el meu dia a dia a l'aula. 

COMPETÈNCIA 

2. Capacitat per elaborar i sintetitzar informació especialitzada (els fenòmens estudiats, les accions que se’n deriven, etc.), de forma clara i coherent, tot utilitzant els instruments específics habituals de l’àmbit professional, com ara informes i d’altres documents escrits.

AVALUACIÓ

Considero que a la hora d'elaborar i sintetitzar la informació sóc bastant precisa, arribant a vegades a un extrem, ja que no m'agrada estendrem sense motiu. 

COMPETÈNCIA 

3. Capacitat per a analitzar i descriure les realitat complexes i els aspectes clau de l’activitat psicopedagògica que duu a terme una determinada institució en un àmbit d’intervenció, tot integrant els coneixements assolits en les assignatures cursades al llarg del programa.

AVALUACIÓ

La descripció de les activitats en el blog és bastant general ja que està tota la informació més encarada a les reflexions personals i no pas a la informació que se n'extreu de cada apartat, ja que això ja ho farem en la pac 3. 

COMPETÈNCIA

4. Capacitat per analitzar en profunditat  una intervenció psicopedagògica concreta (habitualment portada a terme pel tutor del centre), no des d’una perspectiva individual sinó aplicant un model d’anàlisi que afavoreixi la construcció del context a partir de la col·laboració amb altres persones i professionals.

AVALUACIÓ

En aquest aspecte considero que he de millorar ja que no només es tracta de les meves reflexions sinó que aquestes han d'estar fomentades teòricament. 

COMPETÈNCIA

5. Capacitat per a adoptar  un comportament ètic amb  les persones, les institucions i la pràctica professional, tant pel que fa als  plantejaments teòrics com a la pràctica psicopedagògica, tot respectant i aplicant els principis  i les normes deontològiques de la professió. 

AVALUACIÓ

Crec que intento resoldre coherentment els conceptes i dubtes que hem van sorgint en el transcurs de les pràctiques. 

COMPETÈNCIA

6. Capacitat per a elaborar, implementar i avaluar projectes d’intervenció psicopedagògica que s’adeqüin a les necessitats i les característiques específiques del col·lectiu o les persones sobre les  quals ha de recaure la intervenció proposada.

AVALUACIÓ

El meu projecte d'intervenció considero que està bé i que l'he fonamentat correctament. He fet una descripció detallada dels dos casos i considerant els dos puc dir que treballo dues vessants totalment diferents de la feina d'una psicopedagoga, ja que en un cas faig d'orientadora i diagnostico un pronòstic i, en canvi, en l'altre cas vist el dia a dia de la persona afectada. Considero que la meva avaluació ha estat totalment fonamentada a partir de les dificultats que el context em proposava i per tant també és sistemàtica (va canviant segons el context). 

divendres, 18 d’abril del 2014

EL BRUNO I JO


La relació del Bruno amb les persones adultes a vegades és complicada ja que no es mostra gens receptiu quan ha de fer una cosa que no vol fer. Tant la vetlladora com amb la psicopedagoga el Bruno les veu com a persones que li diuen en tot moment el que ha de fer i com ho ha de fer. En canvi, el Bruno em veu a mi d'una manera diferent. A vegades considero que hem té com una amiga i no pas com una persona més que l'ensenya. Això a l'hora de passar les proves i de fer segons quines activitats ha estat bastant profitós. 

Aquesta setmana, el Bruno s'ha mostrar molt dispers i no tenia ganes de fer res del que li tocava. Quan jo arribava a l'aula, hem renyava, hem deia que hem posarien a la presó per arribar tard i jugava amb mi en tot moment i deixava de banda el que estava fent. Quan jo li deia prou ens posàvem a fer la feina i la feia molt bé i sense protestar. Aquest es un gran pas per a ell, ja que fins ara a les últimes hores del dia era gairebé impossible que treballes i s'enfadava per a tot. La relació que ha agafat amb mi és totalment diferent amb els altres professors i es mostra molt receptiu. 

divendres, 4 d’abril del 2014

COOPERATIVA


Durant tot el període de recollida d'informació, he observat el Bruno en diferents contexts com per exemple anar a la biblioteca pública, visita al mercat per comprar material per a l'hort, amb el seu grup classe (tutoria)... Considero que el context extern m'ha ajudar a veure el Bruno d'una altra manera ja que a l'aula es mostra poc receptiu i no vol fer algunes de les coses que li demanes que faci però, en canvi, fora de l'aula és mostra molt més receptiu. A més a més, fora de l'aula també l'he vist molt més implicat en els diferents treballs que feien els seus companys de la USEE, totalment al contrari del que passa en el dia a dia a l'aula, on gairebé no interactua amb els seus companys i fa coses totalment diferents a les del grup. 

Així doncs, val a dir que en un context de dificultats com és el cas de la USEE, és important que els nens valorin i els motivi el que estan fent. Per a corroborar tot això, a part de l'hort i de els diferents activitats que es van fent en el dia a dia, aquest trimestre hem iniciat el projecte de crear una COOPERATIVA. Tot i que no s'ha acabat perquè encara queda temps fins a final de curs, ja puc afirmar ara mateix que els diferents nens i nenes que participen a la USEE han mostrat una total implicació en el projecte i esperem que el resultat final sigui molt bo ja que han treballat molt dur per aconseguir bons resultats.  

dissabte, 22 de març del 2014

ARTICLE: La intel·ligència amb persones amb Síndrome de Down


A continuació us presento un article molt interessant sobre les principals proves per valorar la intel·ligència de les persones amb Síndrome de Down. Aquest article publicat per la Fundació Síndrome de Down de Cantàbria ens aclareix alguns conceptes sobre al intel·ligència i ens dona algunes proves i aspectes favorables i desfavorables de cada una. Finalment, també ens fa una reflexió sobre la finalitat de l'avaluació intel·lectual. 

http://www.downcantabria.com/articuloP1.htm 

dilluns, 10 de març del 2014

FASE 1 Bruno: Recollida informació i resultats anterior a aquest curs

Sobre la recollida de informació de l’alumne:

  •  Informes escolars i informació general de l’alumne:

Se li realitza el dictamen, al curs 2007 - 2008
 
-          Alumne amb un 75% de grau de discapacitat (informe de l’hospital Sant Joan de Deu)
-          Alumne amb retard mental moderat.
-          Alumne amb Síndrome de Down
-          Afectació específica del llenguatge i trastorn del desenvolupament
-          Afectació del l’aparell circulatori amb defecte del septe interventricular

Es consulta tots els seus informes escolars anteriors:

- L’alumne fins a 6è de primària havia estat escolaritzat en una escola concertada de la mateixa localitat que l’institut.
- Fins al curs 11-12 (6è) va ser atès per la Logopeda del CREDA.
- L'alumne té plans individualitzats des de fa molts anys.
- Va venir a Espanya i sen sap primeres noticies el curs 2005-2006
- Va repetir a 2n de primària

  •  Serveis socials:

Els serveis socials també intervenen amb el cas:

-          S’ha treballat molt amb la mare des dels serveis socials.
-          El Bruno actualment té un germà de 2 anys i això ha fet que les angoixes de la mare hagin reduït una mica però anteriorment a aquest fer les coses eren complicades.
-          Va necessitar unes 17 sessions de teràpia sistèmica on treballaven la claustrofòbia, la conscienciació de la mare envers les deficiències del seu fill, la implicació del pare...
-          En el cas del pare, aquest ha estat desaparegut en tots i cada un dels processo del nen i mai ha assistit a cap reunió ni a cap metge amb el nen.  
-          La mare és medica per la salut mental
-          La treballadora social està al cas de la qüestió econòmica ja que tenen problemes. 

dissabte, 8 de març del 2014

Pla de treball Bruno


EL CAS DEL BRUNO

FASE 1,2 i 3:
Començarem aquest segon període de pràctiques mitjançant l’observació directa del context. A partir d’aquesta recollirem informació per al procés de diagnòstic i això ens permetrà l’avaluació de l’alumne en el context d’ensenyament-aprenentatge.

FASE 1 :  Recollida informació i resultats anterior a aquest curs         
DATA: Setmana del 3 al 7 març
HORES: 6 hores
Objectius:
- Obtenir informació sobre l’escolarització anterior al centre educatiu.
- Obtenir informació sobre el procés d’E/A de l’alumne en cursos anteriors.
Destinataris/àries: Psicopedagoga, auxiliar, tutora, professors...
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Recollida d’informació sobre la seva història escolar.
  2. Mirar els resultats obtinguts en testos que se li hagin passat anteriorment
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Diari de camp
  2. Entrevistes
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Adquisició dels objectius establers del curs
  2. Tips d’informació rebuda
  3. Qualitat de informació rebuda

FASE 2 :  Observació a l’aula         
DATA: Setmana del 10 al 14 març
HORES: 6 hores
Objectius:
-         Comprovar si hi ha hagut canvis respecte al període de pràctiques anterior
-         Conèixer la relació del Bruno amb els seus companys
-         Valorar la interrelació de l’alumne amb els professors
Destinataris/àries: BRUNO i el context de la USEE
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Es registraran com es desenvolupa l’alumne dins de l’aula i les relacions amb les diferents persones que hi ha (alumnes i professors)
  2. S’observarà el seu dia a dia a l’aula: desenvolupament amb el llenguatge, capacitat d’atenció, capacitat cognitiva...
  3. Observar material, metodologia, recursos... que utilitza el professor.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Diari de camp
  2. Protocol d’observació
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Autonomia dins del grup
  2. Vegades que crida l’atenció
  3. Maneres de cridar l’atenció dins del grup
  4. Classificació dels materials
  5. Classificació dels recursos
  6. Relacions interpersonals amb els companys
  7. Relacions interpersonals amb les professores/psicopedagoga/aiuxiliar

FASE 3 :  Observació individual de l’alumne         
DATA: Setmana del 17 al 21 març
HORES: 6 hores
Objectius:
-         Conèixer com realitza la tasca escolar.
-         Conèixer el grau de dificultat que li suposa la tasca escolar.
-         Investigar les necessitats educatives de l’alumne
Destinataris/àries: BRUNO i el context de la USEE
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1.      Es registraran com es desenvolupa l’alumne dins del context aula, pel que fa a la relació amb el tutor/professor. En aquest cas, també s’observarà com es desenvolupa en les activitats de caire individual. S’observarà quines són les seves necessitats, recursos dels quals disposa, la capacitat d’atenció, concentració i llenguatge de l’alumne i els ajuts que li son necessaris.
2.      Tots aquest aspectes quedaran enregistrats en un diari de camp, i protocol d’observació.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Diari de camp
  2. Protocol d’observació
INDICADORS D’AVALUACIÓ
1.      Nombre d’ajuts que necessita per a fer les tasques
2.      Tipus d’ajuts que necessita
3.      Nombre de vegades que fa una tasca (molt repetitiu)
4.      Nombre de vegades que coment errors
5.      Nombre de vegades que vol repetir la mateixa tasca quan aquesta li agrada molt
6.      Nivell de dificultat per a convenç-se’l que s’ha de canviar de tasca

Un cop analitzat el context escolar i el com treballa l’alumne a l’aula anem a analitzar els dos problemes que considerem que tenim en aquest cas: les ganes de cridar l’atenció del nen i el context familiar.

FASE 4 :  Anàlisi de com i quan crida l’atenció l’alumne
DATA: Setmana del 24 de març al 4 d’abril
HORES: 6 hores (amb el nen) i 12 (treball d’anàlisis fases 1, 2 i 3)
Objectius:
-         Analitzar la conducta
-         Explorar reaccions a certs comportaments
-         Esbrinar l’àmbit de comunicació en que ell es troba més a gust
-         Valorar la interrelació amb el professors, si hi ha diferencies entre el tracte amb el professor o la professora (gènere), si tracta a tots els nens per igual, si fa més cas quan li diu una cosa una persona que una altra...
Destinataris/àries: BRUNO i el context de la USEE
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1.Recollida d’informació obtinguda en la observació a l’aula en referència a les rabietes i a les males contestes a l’adult
2.Recollir informació sobre el tracte amb els companys de classe i altres hàbits que s’han de corregir per a millorar la convivència
3.      Analitzar detingudament tota la informació extreta de les observacions
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Diari de camp
  2. Protocol d’observació
INDICADORS D’AVALUACIÓ
1.      Número de vegades que cal calmar-lo
2.      Diferents reaccions a diferents moments
3.      Maneres de comunicar-se que té
4.      Nivell d’interrelació que té amb les altres persones (alumnes i professors)

FASE 5 :  Anàlisi del context social i familiar de l’alumne
DATA: Setmana del 7 al 18 d’abril
HORES: 12 hores
Objectius:
-         Analitzar el context social de l’alumne a partir d’entrevistes (companys classe, tutor, pares...)
-         Passar les proves BAS 1 i 2 per analitzar el context social (Bateria de Socialització per a pares i professors)
Destinataris/àries: BRUNO i el context de la USEE
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Entrevistes  amb els pares i amb els professors i auxiliar del Bruno
  2. Passar un qüestionari sobre el context social del nen
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Diari de camp
  2. Protocol d’observació
  3. Entrevistes 
  4. Qüestionari
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Tipus d’informació rebuda
  2. Qualitat de la informació rebuda

FASE 6: Coordinació
DATA: Setmana del 21 al 25 d’abril
HORES: 6 hores
Objectius:
-  Posar en comú aspectes rellevants del procés d’aprenentatge de l’alumne.
-  Posar en comú els resultats sobre les observacions, i les diverses entrevistes
-  Establir la línea de treball respecte a l’alumne (aspectes a treballar) treball col·laboratiu.
Destinataris/àries: Professor/tutor, auxiliar i psicopedagoga
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1. Coordinació amb el tutor/professor, el psicopedagog i amb l’auxiliar. En aquesta coordinació es comentaran els resultats obtinguts de les observacions, determinar les seves necessitats, i consensuar, quins són els aspectes que volem treballar amb l’alumne, quina metodologia es durà a terme, i quins recursos li seran necessaris, és a dir, com serà el tipus de intervenció per tal d’afavorir el procés d’E/A de l’alumne.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Proves realitzades.
  2. Observacions realitzades.
  3. Diari de camp.
  1. Informe sobre els resultats.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Grau de participació dels professionals.
  2. Grau de involucració.
  3. Quantitat de dubtes que sorgeixen.