Durant aquestes segon
període de pràctiques he estat molt ben acollida per tot el professorat i cal
remarcar la confiança atorgada per tot el centre per poder formar part de totes
les intervencions que s’han anat realitzant. En aquest segon període he tingut
també una molt bona acollida per part de la psicopedagoga de l’EAP que m’ha
ajudat molt en la part més encaminada a les proves i a les conclusions finals
del meu pla de treball. Així doncs,
considero que és important tractar la informació amb molta delicadesa per tal
de mantenir la ètica professional i respectar les històries personals dels
alumnes. És per aquest motiu que no apareix en cap moment cap cognom del nen i
la nena i que aquests noms ningú diu que siguin reals.
Respecte a la feina
feta, moltes de les hores que he estat a la USEE ha estat com a persona de
reforç ja que en un mateix moment un pot estar fent castellà, l’altre anglès i
el nen amb Síndrome de Down enfadat i tirant coses. Així doncs, donar suport a la psicopedagoga ha
continuat estan la meva principal funció ja que ho havia fet anteriorment en el Pràcticum I. Tot i aquest
suport, val a dir que en aquesta part del pràcticum m’he centrat molt més amb
el nen amb Síndrome de Down ja que el meu pla de treball anava molt encaminat a
ell.
Pel que fa a la
coordinació amb la psicopedagoga de l’EAP, ha estat una experiència molt
favorable des del meu punt de vista, ja que he viscut les funcions més
concretes de una psicopedagoga amb el cas de la Carla.
Pel que fa a els
diferents fases proposades en el meu pla de treball, aquestes les he seguit al
peu de la lletra però, això sí, modificant les dates inicials. Aquesta
modificació ha estat deguda a les dificultats per aconseguir els materials per
passar les proves necessàries, ja que la psicopedagoga de l’EAP treballa en
molts centres i necessitava les proves. Al final, tot i que fora del termini
proposat, he pogut complir els meus propòsits inicials i ajudar en les demandes
que els diferents docents havien fet a la psicopedagoga i, de rebot, a mi. Així
doncs, espero que la coordinació amb les meves propostes sigui útil d’ara en
endavant. El fet de que en el moment de la coordinació tots els membres
estiguessin d’acord en les meves propostes, m’ha ajudat a sentir-me satisfeta
amb la meva feina.
Hi ha un concepte nou
que fent un treball d’una altra assignatura m’ha fet obrir els ulls. Aquest és
que el Bruno tingues una possible DEPRESSIÓ.
Tenint en consideració l’estat d’ànim i tot el context en general i tal i com ho
he justificat en la meva ultima entrada, podria ser possible i hem plantejo de
fer una coordinació extra amb l’equip docent.
Vull comentar també,
que el fet d’haver anat fent aquest diari també ha ajudat a planificar-me
millor les taques que havia d’anar fent i a plasmar tot el que m’anava passant
pel cap en tot moment, durant tots aquests mesos. Realment el dia a dia com a psicopedagoga
m’ha agradat i en un futur pròxim o llunya m’agradaria molt poder treballar d’això.
Finalment, estic
satisfeta de la feina realitzada en aquest primer Pràcticum II. Crec que aquest
final de carrera amb aquest pràcticum ha estat el resum final d’un munt d’hores
d’estudi i de fer treballs que ha estat reflectit en aquest treball.
Així doncs, dono per acabat
aquest blog amb les bones sensacions que m’ha aportat la meva feina i amb l’esperança
d’haver facilitat la seva feina a les meves companyes (tutora, auxiliar i psicopedagoga
a fer més fàcil el seu dia a dia) en el dia a dia a l’aula.
Gràcies Pilar, Imma, Teresa, Magda i Rosa.
